dijous, 26 de juliol del 2012

L'escalada

Vaig començar a escalar farà uns 10 mesos i des de llavors la meva vida ha canviat molt. L'escalada et dóna uns valors i una manera de veure les coses que ja no pots deixar anar. T'absorveix, t'atrapa, et captiva i no et solta... Són les ganes d'avançar, d'evolucionar, de superar-se amb petits passos.
El primer dia que em vaig posar uns peus de gat vaig pensar que no podria soportar el mal que em feien, em vaig apropar a la paret i me la vaig mirar mil cops abans de tocar la roca. Quan finalment em vaig decidir a intentar-ho al meva primera frase va ser:
-Jo aquí no m'aguanto ni de conya!
i 3 intents desprès ja era dalt de la via a la zona de bloc de la Llacuna.
T'en adones que si que pots, que si ho vas intentant ho aconsegueixes i evoluciones. Que cada dia pots un pas més i la satisfacció es immensa..
Un altre repte va ser posar-me a fer esportiva, ja que amb el bloc l'alçada no es massa, però en esportiva ja comença a jugar un factor important.. Confiar amb els peus, amb les mans, amb que si que pots i amb qui t'assegura ara son coses que em surten soles, però llavors s'em feia molt complicat. Amb poc temps vaig evolucionar molt, vaig agafar molta força en comparació amb la que tenia fins ara als braços. El mal de les mans, el mal dels peus, la por a mitja via es compensen amb la satisfacció enorme que tens en superar-te i encadenar una via o fer aquell pas que no et sortia.. 
La meva ment quan estic a la paret només està amb els passos que em queden per endavant, no hi ha problemes, preocupacións ni mal de cap, es queden tots a peu de via... És una desconexió total.
Un dels objectius cuan vaig començar a escalar era poder pujar al Cavall Bernat, l'agulla més emblemàtica de Montserrat i ho vaig poder fer. Si mes no la via per on la vaig fer no em va agradar massa, ser allí dalt es increíble... No tothom pot pujar al Cavall Bernat com es pot pujar a Sant Jeroni, al cavall sols es pot pujar escalant..
Jo escalo perquè em sento lliure. M'alimento de la llibertat. Trenco la rutina. Comparteixo històries, amics i una miqueta de solitud. Busco el paisatge, la natura, el repte.. Sense oblidar els riscos ni prometre el cim però sense renunciar a l'intent.
Superar-se a si mateix en cos, ment i ànima.


En l'escalada es treballen casi tots els grups musculars del cos. Entre els seus beneficis es troben la resistència muscular, la resistència cardiovascular i la flexibilitat. Mentalment es desarrollen la capacitat de concentració i replantejament de límits. Es reforça la confiança en un mateix i en el companyerisme.











1 comentari:

  1. "Citius, Altius, Fortius" (més ràpid, mes alt, mes fort) ets l'exemple personificat del lema olímpic dels antics gregs!! A disfrutar fent lo que és t'agrada!!

    ResponElimina